El petó de la mare

A l’empod.cat hi trobareu la versió en àudio d’aquest mètode i d’altres.

Un mètode senzill, però no massa higiènic, per treure cossos estranys nasals de la canalla. Provat exitosament amb una N=1 2 :).

Tots sabem que la canalla té tendència a posar objectes a tot arreu, això inclou petits objectes dins dels seus propis narius. I també sabem que aconseguir que una personeta de pocs anyets cooperi amb els del gremi de la bata blanca és poc més que impossible.

Això és la recepta per a una més que desagradable sessió de judo o bé una sedació per a poder extreure l’objecte. I depenent de la mida o forma d’aquest (una esfera, per exemple) aquesta extracció ja pot ser difícil per ella mateixa. S’han descrit molts mètodes i eines diverses per a retirar objectes estranys dels narius, el que descriuré és un més, que em sembla força senzill d’usar, segur i amb una possibilitat d’èxit prou bona.

Imatge d’un cos estrany (llavor) extreta del nariu d’una criatura de 3 anys amb aquest mètode

Evidentment aquesta tècnica no es pot usar si el cos estrany és punxegut o afilat, ja que l’intent d’extracció podria causar encara més dany.

L’execució d’aquesta tècnica és ben senzilla, el progenitor (o qui sigui) obtura el nariu que NO té l’objecte dins amb un dit, segella amb la seva boca la de la criatura, com ho faríem en una respiració boca a boca, bufa lleugerament fins a notar una resistència causada pel tancament de la glotis i llavors fa una insuflació ràpida i vigorosa per a augmentar la pressió a l’orofaringe i impulsar l’objecte cap a l’exterior.

En aquest vídeo (via grepmed) es pot veure el procediment

S’han descrit també algunes variacions d’aquesta tècnica, fent servir una palleta per a bufar-hi en comptes del petó o amb una bossa reservori de reanimació segellant la boca de la criatura. Ambdues persegueixen el mateix objectiu: augmentar sobtadament la pressió de la cavitat orofaríngia per a desplaçar cap a l’exterior el cos estrany.

Una metanàlisi de casos i sèries de casos del 2012 analitza els resultats i complicacions publicades d’aquesta tècnica i estima una taxa d’èxit al voltant del 60% i cap complicació reportada, per això conclouen que s’hauria d’usar com a tècnica de primera línia per a extreure cossos estranys de la cavitat nasal. També creuen necessària més recerca, preferiblement de forma prospectiva, per a comparar aquesta tècnica amb altres existents i per a avaluar-ne els resultats segons les condicions com ara l’edat o el temps que l’objecte ha passat al nas.

Apa, una altra eina per a resoldre problemes que fàcilment podríem complicar

Altres recursos

Referències

  • Cook S, Burton M, Glasziou P. Efficacy and safety of the “mother’s kiss” technique: a systematic review of case reports and case series. CMAJ. 20 novembre 2012;184(17):E904-12.

PS: només el títol té a veure amb aquest tema, però us voldria compartir aquest article del periodista Carles Capdevila https://www.ara.cat/opinio/petons-duna-mare-gran-mon_129_3046774.html

Adenosina en una sola xeringa

L’adenosina és un tractament habitual per a tractar la Taquicàrdia Supraventricular (TSVP). Hi ha força debat sobre si és el millor tractament o no, però no hi entrarem aquí. Dono per fet que abans de decidir l’administració d’aquest fàrmac s’han provat altres solucions amb menys efectes secundaris, com la Maniobra de Valsalva Modificada.

Aquesta adenosina té un temps de vida molt curt en sang, d’uns pocs segons. Això fa que si volem que faci l’efecte que busquem, la pausa sinusal, haguem d’administrar-lo en una embolada molt ràpida. Habitualment ho fem seleccionant una bona vena proximal per a inserir el catèter endovenós, administrant la dosi prescrita d’adenosina en embolada directe seguit immediatament d’una embolada de neteja de la via amb sèrum fisiològic.

Habitualment ho feia muntant una clau de 3 vies al catèter, oberta per a la xeringa de la medicació i per a una altra xeringa amb 20cc de SF. Al moment d’administrar la medicació injectava primer l’adenosina i immediatament després el SF. Doncs bé, dic feia perquè hi ha literatura que diu que el que es pot fer és diluir l’adenosina fins a 20 cc de SF i administrar-ho amb una sola embolada.

Més senzill, més ràpid i igual d’efectiu

Referències

https://emergencymedicinecases.com/em-quick-hits-february-2020/ https://rebelem.com/single-syringe-adenosine-for-svt/

L’article: McDowell M, Mokszycki R, Greenberg A, Hormese M, Lomotan N, Lyons N. Single‐syringe Administration of Diluted Adenosine. Acad Emerg Med. gener 2020;27(1):61-3.

Regla dels 45

N’hem parlat també a l’empod.cat.

Un dels millors llocs per a la inserció d’una via intraòssia en l’adult és el cap humeral. Els pocs cops que l’he usat m’ha agradat molt, més que a la tíbia. Si feu servir la pistola EZIO aquesta regla dels 45 us pot ser útil.


  • Agulla de 45 mm (groga, per adult/obés)
  • Rotació interna del braç (p.ex doblar colze i posar avantbraç sobre l’abdomen)
  • Insertar agulla orientada a 45º respecte al terra i 45º en el pla frontal (entre el cap i l’espatlla)

També en parlem en aquest episodi de l’empod.cat.

Si necessiteu més referències podeu mirar aquest vídeo del fabricant.

Referències