Simulador de pulmó DIY

Amb l’arribada de la pandèmia del SARS-CoV-2 van sorgir molts recursos formatius en línia per als professionals sanitaris. Un de molt interessant, que us recomano, és el “Curso de Ventilación Mecànica para Dummies” del Dr. Alberto Medina Villanueva que va publicar a youtube.

En aquests vídeos fan servir un simulador de pulmó per a reproduir diferents fisiologies pulmonars. Aquest simulador el tenen publicat a Anales de Pediatria.

Veient aquest simulador amb un company, l’Omar Sarmiento, vam decidir fer-ne un per a les nostres formacions de ventilació mecànica, tot plegat només es tracta de connectar pulmons de prova a uns connectors de reg.

La primera dificultat ens la trobem en buscar pulmons de prova, els típics que connectem al respirador per a fer els tests de la màquina. Resulta que al nostre hospital només els companys del SAMU en tenien, a sobre només un.

En intentar comprar-ne no en trobem cap que costés menys de 60 € cadascun, això fa que el preu de fer aquest simulador sigui prohibitiu. I aquí és on entra l’esperit MacGyver :).

Aprofitant les habilitats i eines de la família hem creat uns pulmons de prova fent servir:

  • Globus dels equips d’anestèsia.

Globus d'un equip d'anestèsia

  • Planxes d’alumini (0,8 mm de gruix en el nostre cas).

Conjunt de cargoleria i planxes alumini per a la confecció de pulmó de prova

  • Espaiadors i connectors per a les tubuladures impresos en una impressora 3D.

  • Llistonets de fusta.
  • Cargols, volanderes i femelles varis.
  • Connector ràpid de mànega de reg, tub de silicona de 1 cm de diàmetre interior i brida metàl·lica.

El procés de muntatge és bastant autoexplicatiu, només cal introduir el connector al globus, posar-lo a l’espaiador i fixar aquest conjunt a les planxes d’alumini amb els cargols i femelles corresponents. Si el connector té fugues es pot posar cinta de tefló per a augmentar el diàmetre exterior del connector.

Fixació espaiador i planxes alumini

L’altre costat del conjunt el fixem escanyant la part final del globus amb dos llistonets de fusta que es collen entre ells pressionant les planxes d’alumini.

Detall fixació part posterior del pulmó de prova

Amb això ja tenim el pulmó de prova fet, ara el connectarem al sistema ràpid de reg mitjançant una mànega de plàstic que fixarem amb una brida metàl·lica al connector.

Si només volem treballar amb un sol pulmó podríem no fer servir el sistema de reg i connectar directament el globus del pulmó a la tubuladura del respirador.Pulmó de prova connectat a filtre HME standard

Amb aquest pulmó de prova ja podem fer el mateix que amb els comercials, per exemple fer disparar el trigger del respirador separant les planxes d’alumini. A més, si afegim uns altres llistonets de fusta que pressionin lleugerament les planxes podem disminuir la distensibilitat del globus per a simular un pulmó poc compliant.

Pulmó de prova amb llistonets per a pressionar les planxes i disminuir la distensibilitat del globus

He penjat una descripció més detallada del muntatge i els fitxers del disseny 3D a thingiverse. Actualització 5/3/24: seguint l’esperit maker, algú n’ha modificat el disseny, potser us agrada més.

Aquí us deixo un vídeo del funcionament

En una propera entrada mostrarem com aquest muntatge ens permet simular diferents situacions en la ventilació mecànica.

Adenosina en una sola xeringa

L’adenosina és un tractament habitual per a tractar la Taquicàrdia Supraventricular (TSVP). Hi ha força debat sobre si és el millor tractament o no, però no hi entrarem aquí. Dono per fet que abans de decidir l’administració d’aquest fàrmac s’han provat altres solucions amb menys efectes secundaris, com la Maniobra de Valsalva Modificada.

Aquesta adenosina té un temps de vida molt curt en sang, d’uns pocs segons. Això fa que si volem que faci l’efecte que busquem, la pausa sinusal, haguem d’administrar-lo en una embolada molt ràpida. Habitualment ho fem seleccionant una bona vena proximal per a inserir el catèter endovenós, administrant la dosi prescrita d’adenosina en embolada directe seguit immediatament d’una embolada de neteja de la via amb sèrum fisiològic.

Habitualment ho feia muntant una clau de 3 vies al catèter, oberta per a la xeringa de la medicació i per a una altra xeringa amb 20cc de SF. Al moment d’administrar la medicació injectava primer l’adenosina i immediatament després el SF. Doncs bé, dic feia perquè hi ha literatura que diu que el que es pot fer és diluir l’adenosina fins a 20 cc de SF i administrar-ho amb una sola embolada.

Més senzill, més ràpid i igual d’efectiu

Referències

https://emergencymedicinecases.com/em-quick-hits-february-2020/ https://rebelem.com/single-syringe-adenosine-for-svt/

L’article: McDowell M, Mokszycki R, Greenberg A, Hormese M, Lomotan N, Lyons N. Single‐syringe Administration of Diluted Adenosine. Acad Emerg Med. gener 2020;27(1):61-3.

Hola món!

Soc Albert Homs, un infermer d’urgències i emergències. Ara mateix treballant a l’Hospital Transfronterer de Cerdanya.

Aquesta és la primera entrada d’un bloc que no preten res més que ser un lloc on recollir el coneixement que vaig adquirint.

Amb el que costa aprendre i lo fàcil que és oblidar-se’n, mostra continguts aquí és una forma de fixar millor la informació. Si a sobre ho comparteixes, en el format que sigui, t’obligues a donar-hi un mínim de qualitat. Com que exerceixo en un entorn rural i multilingüe imagino que els continguts també ho seran.

Si del poc que aniré afegint a aquest bloc en traieu alguna cosa o us és útil  deixeu-me algun comentari, que sempre agrada 🙂