Aquesta entrada és la primera d’una sèrie en què vull parlar d’electrocardiogrames que no es fan com tocaria i com detectar-los. De l’impacte que això pot tenir en els pacients en parlarem més endavant.
Per aquesta primera part he optat per traduir i adaptar l’excel·lent entrada del blog Life In The FastLane que descriu perfectament el problema.
La col·locació incorrecta de les derivacions del pla frontal és una causa comuna d’anomalies en l’ECG i pot simular patologies com ritmes ectòpics auriculars, l’engrossiment de càmeres cardíaques o la isquèmia i infart miocardíac.
Aquesta entrada és una continuació d’aquesta, en què parlàvem del tren com a vector per al trasllat massiu de pacients. Possiblement, us interessi llegir-la abans (o escoltar-la a l’EmPodCat). Al pòdcast també hi teniu la versió àudio d’aquesta entrada.
Helicòpter del SEM sobre una helisuperfície en missió nocturna.
Des d’adveniment de l’aviació, tan comercial com militar, s’ha contemplat l’ús d’aeronaus per al transport de malalts i ferits. En el cas de les aeronaus d’ala fixa (els avions de tota la vida) el seu gran avantatge és la velocitat, la capacitat de viatjar llargues distàncies i la relativa gran capacitat. En les aeronaus d’ala rotatòria, els helicòpters, l’avantatge és la seva versatilitat, tant en la tria de zones d’aterratge com en la diversitat d’operacions que poden realitzar.
Vespre del 13 de novembre de 2015. A París un grup de terroristes comença un atac amb bombes suïcides i armament militar per tot el centre de la ciutat, incloent-hi una presa d’ostatges en una sala de festes, que acaba amb més de 130 morts i al voltant de 350 hospitalitzats. D’aquests ferits, molts requereixen cirurgia, l’excepcional resposta hospitalària permet obrir més de 70 sales d’operacions simultàniament en múltiples hospitals. Aquesta allau quirúrgica s’allarga, de forma decreixent fins a les 32 hores després de l’atac.
Gràcies a la seva preparació i a la resposta dels professionals, els hospitals de París van poder donar una resposta molt bona a aquesta situació i recuperar el seu funcionament normal en poc temps i sense massa afectació a la totalitat de la població a qui donen servei. Però situacions similars a aquesta en altres moments o llocs podrien provocar una gran disrupció al sistema sanitari. Aquesta afectació podria anar més enllà de les morts evitables de l’incident si l’atenció s’hagués pogut fer amb normalitat i afectar tots aquells tractaments i diagnòstics ordinaris que no es podrien fer adequadament els dies posteriors fins a recuperar la normalitat.
Portada del diari Le Figaro del 14 de novembre de 2015.
Anticipant aquesta situació, les autoritats sanitàries franceses i el mateix SAMU de París van testar una nova eina per veure’n la utilitat. La idea era de fer servir un tren d’alta velocitat (TGV) per moure gran quantitat de personal i equipament d’una part del país no afectada cap a la zona de l’accident per a poder evacuar-ne moltes víctimes cap a hospitals remots menys afectats i així permetre al sistema sanitari local recuperar-se abans. Aquesta idea es va materialitzar en l’exercici Chardon (card en francès).
